1
L'accentuació
Miquel Àngel Pons



Les síl·labes tòniques són aquelles que es pronuncien amb més intensitat que la resta, és a dir, són aquelles sobre les que recau
l'accent de la paraula.




En canvi, les síl·labes àtones són aquelles sobre les quals no recau l'accent del mot, és a dir, són aquelles que es pronuncien amb menys intensitat.




Les paraules agudes tenen la darrera síl·laba tònica.

Germà, braser, senyor...


Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, en i in.

So , Dra , Berlín



Hi ha dues classes d'accent gràfic:
- Greu o obert
- Agut o tancat

· La a només pot dur accent greu.
· La i i la u només poden dur accent agut.
· La e i la o duen accent greu quan són obertes (
cafè, això) i accent agut quan són tancades (faré, meló).


Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica.

finestra, àngel, córrer...



Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en vocal, vocal + s, en i in.

bil, vol, gic...



Les paraules esdrúixoles són les que tenen l'antepenúltima síl·laba tònica.

sica, llàgrima, mola...





Totes les paraules esdrúixoles duen accent.

Làmpada, minúscula o totiga.