Les síl·labes tòniques són aquelles que es pronuncien amb més intensitat que la resta, és a dir, són aquelles sobre les que recau
l'accent de la paraula.
En canvi, les síl·labes àtones són aquelles sobre les quals no recau l'accent del mot, és a dir, són aquelles que es pronuncien amb menys intensitat.
Les paraules agudes tenen la darrera síl·laba tònica.
Germà, braser, senyor...
Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, en i in.
Sofà , Dragó , Berlín
Hi ha dues classes d'accent gràfic:
- Greu o obert
- Agut o tancat
· La a només pot dur accent greu.
· La i i la u només poden dur accent agut.
· La e i la o duen accent greu quan són obertes (cafè, això) i accent agut quan són tancades (faré, meló).
Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica.
finestra, àngel, córrer...
Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en vocal, vocal + s, en i in.
mòbil, núvol, màgic...
Les paraules esdrúixoles són les que tenen l'antepenúltima síl·laba tònica.
Música, llàgrima, sèmola...
Totes les paraules esdrúixoles duen accent.
Làmpada, minúscula o tomàtiga.